La radicalització de la Revolució Francesa

·La Convenció girondina (1792-1793)
L'inici de la república va significar l'entrada en la fase radical i popular de la revolució. Es van perpetrar les matances del setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos.

Es convocaren eleccions per a una nova Assemblea, la Convenció Nacional, controlada pels girondins.

La Convenció va jutjar Lluis XVI per traïció i el 21 de gener de 1793 va ser executat en la guillotina. Aquesta mesura tingué dos efectes: d'una banda, va provocar la immediata declaració de guerra de la resta de potències, que van formar la primera coalició; a més, va esclatar un alçament reialista i ultracatòlic a la regió de la Vendée.

·La Convenció muntanyesa i el Terror (1793-1794)

El temor de la derrota de la revolució va provocar un colp d'estat dels sans-culottes contra els girondins al juny de 1793. Els muntanyesos dirigits per Robespierre, van aconseguir el poder.

Els muntanyesos van elaborar una nova constitució democràtica, que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Robespierre  va implantar una dictadura.

L'assassinat de Marat per una reialista i l'atac anglés a Toulon provocaren que començarà el Terror. Es va suspendre la constitució i es van aprovar les lleis de sospitosos,  per les quals el Comitè de Salvació Pública podia jutjar i executar qualsevol persona sense necessitat de proves.

Robespierre va intentar frenar la crisi econòmica limitant els preus  màxims dels articles de primera necessitat, Però també es limitaren els salaris, mesura  que el va portar a enfrontar-se amb els sans-culottes.

Robespierre anà perdent suports. Es va donar el colp d'estat del 9 de termidor. Després del qual va ser jutjat i executat.

·El director i el dinal de la revolució.

Per evitar una nova dictadura es va crear un govern moderat, que va redactar una nova constitució, la constitució de l'any III

   - S'establia un règim liberal, basat en la sobirania nacional i la separació de poders.

   - Com que era un règim moderat, es va establir un sistema de sufragi censatari.

   -El poder executiu requeia en un directori de cinc membres.