LA REVOLUCIÓ FRANCESA I ELS DRETS DE LA DONA

Fins i tot abans de la Revolució Francesa hi va haver dones que, des d'una posició individual, plantejaren reivindicacions en pro de la igualtat femenina va fer falta esperar a la Revolució Francesa per a que la veu de les dones comencés a expressar-se de forma col·lectiva. [...] 

L'autora teatral i activista revolucionària Olimpia de Gouges (1748-1793) fou la protagonista de la contestació femenina. L'any 1791 publicà la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana que era, de fet, una còpia de la  Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà aprovada per l'Assemblea Nacional l'agost de 1789. La comparació entre els dos textos és prou esclaridora: 



Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'home són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs [...] reconeixen i declaren [...] els següents drets de l'home i del ciutadà. Les mares, les filles i les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en Assemblea Nacional. Considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets  de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una solemne  declaració els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona [...].